Aquests darrers anys s’ha anat desenvolupant un concepte d’ensenyament diferent al que s’havia utilitzat fins ara, el Blended Learning o l’aprenentatge combinat o mixt. Durant dècades hem conegut un model educatiu, sobretot a l’educació superior, on l’equip docent de les escoles s’encarregava de transmetre coneixements a l’alumnat de forma vertical, en el qual l’estudiant no tenia res a dir sobre el seu aprenentatge i havia de memoritzar i repetir tot el contingut que se li ensenyava. Un model fet a base de classes magistrals, on la part principal era aquella que es feia a l’aula i s’hi afegia una feina rutinària a casa, el que sempre n’hem dit, els deures.
En aquest sentit són moltes les innovacions que s’han fet i hem aplicat a l’Escola Estel sobre el model d’educació tradicional, però sense representar canvis substancials en la docència: impulsar treballs cooperatius; ensenyar a través de competències, és a dir utilitzar els coneixements obtinguts de forma aplicada en situacions diverses; afavorir un ensenyament inclusiu, atenent millor a les diversitats que hi ha en una aula o fins i tot l’aprenentatge per projectes.
Des de fa uns anys i, sobretot ara amb la situació de pandèmia global, l’ensenyament s’ha vist obligat a reinventar-se així com ho hem fet nosaltres a l’escola. És per aquest motiu que, hem arribat a la conclusió que la millor manera de fer que l’alumnat assoleixi els coneixements és fer-lo partícip del procés d’aprenentatge, acompanyar-lo i tutoritzar-lo. És en aquest context que apareix el que coneixem com a Blended Learning. Aquest tipus d’aprenentatge es relaciona amb la semi-presencialitat i té dues parts, la part no sincronitzada, on es volen potenciar aquelles feines i projectes que fa l’alumnat pel seu compte, durant la qual no estan en contacte amb el docent i la part sincronitzada, on el professor o professora té el rol de tutor i s’encarrega de resoldre dubtes, aconsellar en els procediments i aportar eines per desenvolupar els projectes.
Ens podria semblar que aquest nou model lliga a l’alumnat als dispositius digitals, enganxant-los a les pantalles més del que ja ho estan. Això no té perquè ser cert, podem programar els objectius d’aprenentatge lluny de l’ordinador, fer que els i les estudiants aprenguin a treballar en paper i a fer recerca en llibres físics, o, com a mínim, encoratjar-los a fer servir totes les fonts que tenen a la seva disposició. És per això que considerem que és un model molt potent per millorar competències com l’autonomia, la recerca d’informació veraç i la confiança de l’estudiant en sí mateix/a.
El blended learning a l’Escola Estel.
Quan parlem d’aplicar nous models educatius, a l’escola ens agrada fer-ho amb la seguretat d’afirmar que ens poden aportar aspectes positius, no només en la teoria sinó també a la pràctica. És per això que aquest any hem posat en pràctica aquest model en una assignatura optativa a 4t d’ESO com a prova pilot. Creiem que a hores d’ara els resultats són molt bons i que hem aconseguit que l’alumnat trobi en allò que fa una utilitat i desenvolupi interès per l’assignatura.
